Return to site

Un recorregut per la història dels "comuns" a Tortellà

· drets comunals,comú

Tenim dades que en l'Edat Mitjana la comunitat tortellanenca ja disposava de comunals a la zona de la muntanya situada al nord del terme municipal.

Les terres properes al nucli poblacional solien ser propietat de famílies, però estaven subjectes a uns compromisos amb la comunitat veïnal que prenen el nom de servituds comunitàries. per exemple, havien de deixar les segones herbes a disposició del bestiar dels veïns, entre altres obligacions per al bé comú i l'equilibri econòmic-social de tots els membres de la comunitat. Pel que fa els límits de l'epai comunal i per les descripcions devien ser, si fa o no fa, els actuals limits. Per les diferents referències històriques podem constatar que el seu inici, els drets comunals responien a una funció social, servien per ajudar als veïns mès necessitats; les diferents famílies que conformaven la comunitat tortellaneca es gestionaven amb criteris de solidaritat, cooperació mútua, accés col·lectiu, equitat, control democràtic i sostenibilitat. Aquesta funció social amb el temps es va perden, fins al punt que el dret comunal ha sigut utilitzat per l'ens municipal com font d'ingresos per poder ajustar els pressupostos anuals corporatius.

Al segle XIV el nostre consell d'Universitat manté un llarg plet amb el baró de Sales

El baró de Sales alega que les terres de Montoriol (o muntanya de Sant Jordi) són propietat seva, i el Consell diu que des de temps immemorial formen part dels comunals de Tortellà. La comunitat tortellanenca guanya el litigi, i obté així, per decret judicial, el reconeixement de propietat dels "Comuns".

A mitjans del segle XIV i després d'anys de crisis i males collites arriba la pesta negra que implica mortaldats. El segle XV, el final de l'Edat Mitjana, és el segle de la guerra civil catalana, on es produeixen diferents enfrontaments , entre la Generalitat i el rei Joan II, entre els remences i els seus senyors, entre ciutadans rics i artesans pel control del municipal; pel control de la comunitat. Al llarg de molts de segles, la comunitat local de Tortellà i en la voluntat d'autosuficiència, administra els comunals segons els usos i costums tradicionals, i amb l'aprovació de la nostra gent, de forma oral (de pares a fills) sense regles escrites ni convenis. Arriba el 1714 i el Decret de Nova Planta, amb una nova forma de governar i no és fins el segle XIX: alguns pagesos encapçalats per Francesc Pujol, Miquel Canet i Joan santaló... demanen fer ús de servitud de la Muntanya dels ·Comuns". L'Ajuntament recolçat pels veïns mostra una oposició ferma que comporta un fort litigi al Tribunal de Marina de Palamós. El litigi s'acaba el 1807, finalment, amb un acord/conveni entre les parts; els iniciadors del litigi tindràn dret a pasturar el bestiar al comunal pero, tambè, la resta de veïns del poble tindran reservat el dret de servitud de les terres, fins finalitzat l'arrendament.

L'any 1817, d'una part els negociants Miquel Cufí i Sebastià Gresa i l'altre part l'Ajuntament, pel qual la part demandant demana repartit els terrenys comunals entre les famílies de Tortellà per poder-los explotar. Aquest pleit es guanyat per l'Ajuntament, gràcies que 10 anys abanas s'havia suscrit un conveni on feia palés que les terres comunals no han de servir per al negoci d'uns quants, sinó perqué els pagesos hi puguin portar els ramats i pasturar, perquè tothom hi pugui anar a fer llenya i a collir glans, i per ajudar econòmicament el poble en cas de necessitat.

L'any 1860 l'ajuntament fa un plànol, i dóna la superfície de 1032 vessanes.

Sobre el 1880 els comunals encara no aportaven cap cèntim al pressupost oridnari de l'Ajuntament; tot i el dèficit que el consistori arrosegava. Per exugar el dèficit contret per l'Ajuntament, el ciutadà està conforme que no es repercuteixi a la gent i es busqui formules de finançament a través de l'explotació dels terrenys comunals via subhasta de pasturatge, venda de llenya, terres de conreu.... amb això l'ajuntament entreu un rendiment econòmic, les arques municipals en diuen bè, però el servei social en que fou concebut el dret comunal se'n ressén.

Cal dir que el 1852 el nostre poble tenia guarda municipal que se'n feia carrec de vigilar el bosc i conreus; sota asignació municipal. l'Ajuntament nomenà guardes fins ben entrat el segle XX. L'últim guardabosc de Tortellà fou en Jaume Ferrer.

L'explotació comunal via pastures, conreus i tal·la d'arbres arriba fins ven bè el 1965; a partir d'aquí la tal·la descontrolada, les fàbriques i la despoblació fa que el bè comunal entri en desús.

Durant els anys 70 i 80 els comuns tenen poca activitat i l'ens municipal en treu poc profit. No és fins a principis dels 90 (1992) que l'ajuntament es planteja treuren un rendiment econòmic de la Muntanya dels "Comuns", mitjançant l'explotació de l'antiga pedrera a través d'un concurs de subhasta. En base aquests contracte de subhasta, l'ajuntament de Tortellà arriba amb un acord i firma un contracte d'explotació d'origen miner amb l'empresa "CALES, YESOS I CEMENTOS DE OLOT SA". El 19 d'abril de 1994, l'ajuntament de Tortellà adjudica definitivament la subhasta pública per l'aprofitament de minerals de la "pedrera dels comuns" de Tortellà a l'empresa "Cycosa" i s'inicia una relació contractual que dura fins el març del 2010. El 22 de març de 2010 l'ajuntament de Tortellà, en acabar el termini de vigència de l'autorització d'ocupació temporal de la muntanya dels "Comuns", s'oposa a prorrogar el termini d'ocupació atesos els incompliments continuats de l'empresa "Cycosa" i les divergències amb la mateixa pel que fa a les quantitats pendents de liquidar, a la sobreexplotació de la Pedrera i a l'incompliment de les obligacions de la restauració, i ha procedeix a tramitar i executar un expedient de desnonament administratiu que finalitza per acord de Ple el 8/7/2010; tal acord permet el desallotjament efectiu de l'empresa "Cycosa" dels terrenys de titularitat pública. A partir d'aquests fets l'empresa "Cycosa" i l'ajuntament de Tortellà entren en ligitigi per defensar-se de les discrepàncies i a dia d'avui (15/3/2016) continua pendent l'acord entre les parts en litigi i no s'ha realitzat la restaurat de la pedrera seguint el Programa de Restauració autoritzat en el seu moment pel Departament de Medi Ambient (Generalitat de Catalunya).

El 3 de març de 2016 es constitueix la "Comissió de Control i Seguiment dels "Comuns" de Tortellà. L'objectiu és la de fer un seguiment sobre el litigi entre l'ajuntament de Tortellà i l'empresa Cycosa (empresa adjudicatària de l'extracció de pedra), analitzar i aportar solucions participatives a la concepció de futur de l'espai, supervisar la futura restauració de la Pedrera i planificar de forma participativa els usos i activitats en l'espai comunal.

Mès informació:

http://comunsdetortella.strikingly.com/blog/comissio-de-control-i-seguiment-dels-comuns-de-tortella

All Posts
×

Almost done…

We just sent you an email. Please click the link in the email to confirm your subscription!

OKSubscriptions powered by Strikingly